CONTES VORA EL FOC

Va passar un 17 de Maig

En silenci i sense que en principi ningú hi parés atenció, van anar sortint dels pisos, cases, portals i edificis.

Silenciosament baixaven pels carrers de la gran ciutat sense cotxes, només un murmuri i la fressa de les petjades d’un munt de gent callada i en calma...

Van arribar a la Plaça Catalunya quan eren milers els que envaïen els espais de la gran ciutat.

Com una riada baixaven per Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia i els carrers immediats n’eren plens també.

Poc a poc i en tranquil·litat...

Quan algú va donar el senyal d’alarma, la gentada havia pres els carrers, eren milers,

Centenars d’avis encapçalaven el tumult i ambdós cantons de la marxa, protegint al màxim als qui anaven darrera o al mig de l’estranya manifestació.

En el secret més estricte s’havien anat organitzant al llarg dels dies...

Mai van voler fer-ne partícip cap polític. Com quan les urnes, no fos cas que hi hagués “filtracions” .

Van baixar Rambles avall doncs la comitiva es dirigia a la plaça Sant Jaume.

Quan les sirenes van irrompre amb fúria, maldant per aturar els milers de persones.

la gent, fent pinya van avançar implacables i sense atemorir-se fent un sol bloc humà.

Com altre hora en un any llunyà, van passar com una allau humana pel damunt de qualsevol ensopegada i tot i les dificultats, no es van aturar.

Arribaren al seu destí després de més de dues hores de marxa.

Arribats a la plaça Sant Jaume els avis i àvies havien format un cordó al voltant tot impedint passessin les patrulles i furgons que amb l’imprevist de la marxa no havien tancat cap accés i els qui ho havien intentat, els havien passat pel damunt com un tsunami.

Un cop aconseguit ser enfront del Palau de la Generalitat, van saltar-se el cordó dels mossos que sempre hi ha a l’entrada i van accedir al recinte. Com una pressa de la Bastilla la multitud desfermada ocupar l’espai,

S’arribaren al terrat per treure els símbols de l’ocupant estranger i llençaren l’indigne drap de l’opressor.

Hissaren la senyera acompanyada d’una estelada, ensenya de resistència que ens havia acompanyat durant els anys de lluita...

Sortiren al balcó de la Generalitat per proclamar:

-donada la ineptitud dels actuals líders polítics per defensar els nostres interessos i no havent aquests complert les seves promeses electorals,

Donem per rescindit el seu càrrec on hi posarem persones qualificades capaces de gestionar el país i l’actual crisi amb més eficiència i capacitat.

Per tal efecte proclamem l’estat lliure de Catalunya que erròniament es va suspendre

A tal efecte, considerem així mateix rescindits els càrrecs i escons dels consellers i regidors, com també exigim deixin lliures els escons del Parlament i Institucions catalanes que han prostituït. Es depuraran responsabilitats

No cal dir que en el Parlament no poden des d’avui mateix tenir entrada cap dels representants del país opressor

Els grups autonomistes tampoc hi tenen cabuda.

Ara mateix el Parlament ja està ocupat per persones fidels al manament de l’u d’octubre i a la Nació Catalana.

En breu s’emetrà un comunicat per la Televisió Catalana des de la seva emissora de Girona. Quedant intervinguda la Televisió del règim TV3.

No cal dir que les forces de la policia tan estrangera com els Mossos van mirar d’entrar amb la violència acostumada intentant trencar el cordó fortament protegit pels nostres avis...homes i dones a primera fila per aguantar cops, envestides i el que fos necessari. Si en queien uns immediatament ocupaven els seus llocs altres,  Anaven preparats, cascs, guants, armilles i proteccions tals com ulleres i altres enginys.

Era una lluita desigual les forces dites de l’ordre no donaven l’abast

Mai havien vist tanta gent i tan organitzats. No hi cabia una agulla i no cedien ni un pam.

Mai com aleshores els carrers havien estat tan nostres.

Després de la proclama al balcó de la Generalitat, es va fer dins el Palau, una reunió d’urgència per tal d’organitzar el país.

Els que sigil·losament s’havien fet amb l’ocupació i control del Parlament. Deixaren vigilància extrema perquè cap de les rates invasores i/o autonomistes al servei de l’opressor hi tinguessin entrada.

Ben parapetats van ocupar llocs clau per impedir a tots aquells bords l’entrada a aquell espai que tant havien denigrat i prostituït.

L’exèrcit i cossos armats de l’estat invasor entraren per la Diagonal que van trobar buida.

I així formats es van dirigir als llocs del conflicte: la Plaça Sant Jaume i el Parc de LA CIUTADELLA, cap el Parlament.

La nit havia estat profitosa i a trenc d’alba semblava que la ciutat es despertaria amb un nou batec albirant la tan desitjada llibertat.

Va anar arribant gents de totes les comarques i indrets de Catalunya,

Són els primers que es va trobar l’exèrcit i cossos de seguretat de l’estat enemic. Formaven una massa ferma i impenetrable. Seguien la consigna: “que  no hi càpiga una agulla”

I no donar cap facilitat perquè ningú pogués travessar les barreres humanes.

Des del Palau del nou estat català es va fer un comunicat adreçat als governs estrangers:

Senyors: hem tingut molta paciència però avui s’ha acabat.

O se’ns reconeix ara mateix com a nació lliure i sobirana o atenguin-se a les conseqüències de les seves errades, manipulacions i tripijocs .

Tenim suficients suports per plantar-vos cara i fer impossible qualsevol  enfrontament. Teniu les de perdre i ho sabeu.

Aquells xaiets que tant heu maltractat són història i ara us haureu d’enfrontar a la vostra misèria moral i derrota.

No cal dir que no acceptem cap de les vostres indignes lleis i normatives. Heu convertit Europa en escòria i no mereixeu la nostra confiança.

Tenim el reconeixement dels qui estan pel damunt vostre i no ens fallaran.

Podeu anar fent números perquè el deute del nostre enemic i opressor us ho haureu d’empassar sols perquè no hi pensem contribuir amb un sol euro. De fet, pensem reclamar danys, perjudicis i greuges a la Nació Catalana durant aquest quasi 400 anys.

A la podrida casta borbònica li reclamarem tot el patrimoni robat i també per les brutalitats, morts, i destrosses que han fet al llarg d’aquests segles a la nostra Terra.

Aquell mateix  dia van aparèixer penjats a la Puerta del Sol uns jutges, anaven vestits amb la toga i als peus hi tenien un rètol que deia: DELINQÜENTS.

Els seus noms: Selmes, Namarche,  Nallare i la fiscal Suelocon Drimagal,

A Altsasua ha aparegut penjada la Jutgessa Cioncepcon Jelespe.

No tenim notícies del delinqüent fugit Joan Carles Pal ni del seu fill El marica ...

Estan en busca i captura i hauran de retre comptes pels robatoris, estafes, i actes criminals en la venda d’armament a països terroristes. Hem cursat les oportunes ordres a la interpol.

Aquesta història continuarà en els propers dies...