CONTES VORA EL FOC Va passar un 17 de Maig En silenci i sense que en principi ningú hi parés atenció, van anar sortint dels pisos, cases, portals i edificis. Silenciosament baixaven pels carrers de la gran ciutat sense cotxes, només un murmuri i la fressa de les petjades d’un munt de gent callada i en calma... Van arribar a la Plaça Catalunya quan eren milers els que envaïen els espais de la gran ciutat. Com una riada baixaven per Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia i els carrers immediats n’eren plens també. Poc a poc i en tranquil·litat... Quan algú va donar el senyal d’alarma, la gentada havia pres els carrers, eren milers, Centenars d’avis encapçalaven el tumult i ambdós cantons de la marxa, protegint al màxim als qui anaven darrera o al mig de l’estranya manifestació. En el secret més estricte s’havien anat organitzant al llarg dels dies... Mai van voler fer-ne partícip cap polític. Com quan les urnes, no fos cas que hi hagués “filtracions” . Van baixa